Un advocat salva 300 treballadors precaris de ser desnonats d'un poblat barraquista a Eivissa

La traumàtica història del desallotjament a la zona de Can Rova gairebé es repeteix aquest matí, evidenciant una vegada més la dramàtica situació de la vivenda a Eivissa. Més de 300 persones, la majoria treballadors precaris del turisme eivissenc, es van trobar a primera hora amb un operatiu policial al voltant del poblat barraquista. Una vuitantena d'agents, entre Policia Local de Santa Eulària, Policia Nacional i Guàrdia Civil, els van avisar que tenien fins a les tres de la tarda per marxar amb els seus efectes a una altra part després que el jutge del Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Palma hagués donat llum verda a l'Ajuntament de Santa Eulària per executar el desallotjament.

Cap a les nou del matí, efectius del GAB (Gabinet Tècnic de la Policia Nacional), del GRS (Grup d'Acció Ràpida) de la Guàrdia Civil, així com patrulles de trànsit de l'institut armat i vuit efectius d'Estrangeria de la Policia Nacional, ja s'havien desplegat. “A les vuit del vespre, tothom ha d'estar fora”, van especificar als mitjans els cossos de seguretat. Hi va haver un final alternatiu: l'advocat David Fechenbach –que representa setanta de les dues-centes persones que viuen en aquesta favela situada a l'entrada d'Eivissa– va sol·licitar que es frenés el desnonament. Va presentar, mitjançant un procurador, un informe de vulnerabilitat i ho va aconseguir. Eren dos quarts de sis de la tarda.

Havien passat, no obstant, cinc hores molt complicades, de tensió i angoixa. A les onze del matí la retenció a la carretera, a un quilòmetre de distància d'on es troba el terreny, ja indicava que alguna cosa estava passant. Moltes persones abandonaven la propietat carregades amb maletes, neveres, fogons i bosses del supermercat plenes d'objectes que necessiten per sobreviure en condicions infames.

Moltes persones abandonaven la propietat carregades amb maletes, neveres, fogons i bosses del supermercat plenes d'objectes que necessiten per a sobreviure en condicions infames

Un grup de desallotjats empenyia un vehicle, fins a dalt de coses, per començar la marxa. A finals de l'estiu passat, molts es van traslladar a aquesta finca, inscrita al cadastre amb el nom de Cas Bunets, propietat dels Ayguavives Suaña (una família catalana però amb arrels eivissenques: grans tenidors i dedicats a la gestió de propietats immobiliàries), però els nous inquilins no s'hi van establir per simple caprici. El 31 de juliol del 2024, van ser desallotjats de Can Rova, el terreny contigu a Cas Bunets.

Pagaments en B a un propietari-pirata

Allí, durant mesos o anys, van estar pagant lloguer. En B i a un propietari-pirata que explotava il·legalment una parcel·la on van arribar a conviure més de mil persones. En caravanes, vaixells encallats o casetes de fusta. El motiu? Aquestes mensualitats sota mà eren molt més barates que qualsevol habitació, apartament o pis que poguessin trobar al mercat legal. Per això, a les noves barraques, que avui s'han intentat desallotjar, se les va batejar, entre els seus habitants i als mitjans locals, amb un topònim molt eloqüent: Can Rova 2. La segona part d'aquesta història, la repetició del problema.

Avui, aquells desnonats han estat a punt de veure's obligats a tornar a buscar un habitatge alternatiu, malgrat que entre les persones que resideixen al poblat hi ha vuit dones embarassades i 15 menors, un d'ells de tan sols un mes de vida. Tot i que durant els darrers set o vuit mesos s'han estalviat a Cas Bunets el lloguer fraudulent que pagaven a Can Rova, el desallotjament d'avui els hauria deixat un forat econòmic important. Aixecar una barraca i dotar-la de mínimes comoditats costa milers d'euros.

Hi ha vuit dones embarassades i 15 menors, un d'ells de tan sols un mes. Aixecar una altra barraca i dotar-la de mínimes comoditats costa milers d'euros

Tot i aquests condicionants, el regidor de Seguretat Ciutadana de Santa Eulària, Juan Carlos Rosselló, ha afirmat aquest matí a elDiario.es que no hi ha famílies vulnerables dins de la propietat. Rosselló també va assegurar, mentre es produïa el desnonament, que s'havia habilitat espai perquè els al voltant de 300 desallotjats puguin tenir una alternativa habitacional. Tot i això, no ha especificat si es tracta de propietats privades o d'espais amb què té signats convenis. L'Ajuntament de Santa Eulària tampoc no va detallar si els allotjaments serien totalment gratuïts ni del temps que estaran a disposició dels desnonats.

D'altra banda, l'equip municipal va assenyalar que als desallotjats se'ls dirigia a les oficines de Puig d'en Valls, on un equip de treballadors socials estava llest per atendre'ls. Però les persones amb què va poder parlar elDiario.es van desmentir aquesta informació. “Ningú ens ha avisat que podem anar a aquest lloc”, va expressar Alexander, pare de la criatura d'un mes, que va manifestar sentir-se “molt frustrat” per la situació. És electricista i també va viure el primer desnonament de Can Rova. Gairebé cap tenia idea que anaven a aparèixer aquest dimecres els cossos de seguretat per deixar-los anar. Alberta, una altra de les desallotjades, va explicar que es va traslladar al terreny diumenge passat. Es va trobar el dispositiu judicial quan va tornar de portar la seva filla petita a l'escola. Va ser un amic del seu marit qui els va parlar de la possibilitat de quedar-s'hi quan es van quedar sense la vivenda on vivien fins ara a Santa Eulària.

L'advocat: “No teníem ni punyetera idea”

Alguns van marxar al llarg del matí, voluntàriament, i altres es van quedar a l'espera que l'advocat Fechenbach els comuniqués la paralització que havien implorat. Quedava esperar, confiar i pregar. Les tres de la tarda semblaven, quan encara eren les dotze, un futur llunyà i poc esperançador. Seguien en estat de xoc. Mentre esperava la resposta va mantenir aquesta conversa amb el Diario:

–Teníen coneixement d'aquest contenciós administratiu de l'Ajuntament, senyor Fechenbach?

–És la primera notícia que tenim.

–No en tenien ni idea?

–Ni punyetera idea. I ells, l'Ajuntament, saben que sóc l'advocat perquè he donat entrada a expedients administratius per escrit. No han notificat ni als meus clients ni a mi. M'he quedat boig. (...) El que sabíem és que havien obert un expedient sancionador per construcció il·legal. (...) La instància als propietaris perquè emprenguessin accions legals per desallotjar el terreny i aquesta resolució del contenciós administratiu, a través del jutjat de Palma, són coses diferents. No tinc ni el contingut de la interlocutòria, ni m'ho han donat! Per això hem suplicat que ens deixin accedir a l'expedient. L'Ajuntament ha ficat una mesura cautelar inaudita part perquè no ens puguem defensar.

L'Ajuntament al·lega “risc d'incendi i inundació”

Què vol dir “inaudita part”, el terme que fa servir l'advocat Fechenbach? Són les mesures cautelars que un jutge ordena aplicar si les demana una part d'un conflicte i es considera que hi ha una emergència. En cas de Cas Bunets, “risc d'incendi i d'inundació”, com diu l'Ajuntament de Santa Eulària. A més, les barraques s'han aixecat sobre una terra sota la qual passen dues canonades fonamentals. Per una bomba més de la meitat del subministrament d'aigua dessalada que es consumeix a tota l'illa: en cas d'avaria, diuen des del Consistori, els tècnics d'Abaqua no podrien entrar al poblat per reparar-la. Aquest còctel de perills va portar l'equip de govern a moure fitxa. El 25 de març es va demanar el desnonament al Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Palma. L'ordre va trigar tot just dos dies a concedir-se. Justícia exprés.

“De les notificacions se n'encarrega el jutjat, l'Ajuntament no comunica ordres judicials”, diuen fonts municipals. elDiario.es va intentar conèixer el punt de vista de la Gerència Territorial de Justícia de les Illes Balears, però el seu departament de premsa no va respondre les preguntes que se li van formular. L'advocat Fechenbach denuncia que ningú va avisar els residents del poblat. La major part de les dues-centes persones que viuen a Cas Bunets no són veïns de Santa Eulària. Almenys no oficialment. Explica el lletrat que cap dels seus representats consta al padró: “No els han permès empadronar-se: això dificulta el seu accés a millors feines que, potser, podrien ajudar-los a millorar el seu habitatge. I, per descomptat, ens ha perjudicat per obtenir certificats de vulnerabilitat en un assentament on viuen tants menors i dones embarassades”. Per a l'advocat, es tracta “d'una maniobra per evitar” que els seus clients dilatessin el procés judicial amb els propietaris.

No els han permès empadronar-se: això dificulta el seu accés a millors treballs que, potser, podrien ajudar-los a millorar el seu habitatge. I, per descomptat, ens ha perjudicat per a obtenir certificats de vulnerabilitat en un assentament on viuen tants menors i dones embarassades

David Fechenbach — Advocat

Segon desnonament en menys d´un any

Finals de setembre de 2024. Els desnonats de Can Rova no troben una llar on mudar-se. Molts trien el terreny proper al qual vivien per aixecar la nova barraca. És un flux que no s'atura. La vila misèria creix setmana a setmana. Hi ha inquietud a l'Ajuntament de Santa Eulària. Veuen que el problema, en comptes de solucionar-se, es clona. Exigeixen formalment els propietaris que actuïn per via legal. Són llenties: plet o sanció. Els Ayguavives Suaña presenten una sol·licitud de demanda al Jutjat de Primera Instància número 4 d'Eivissa. Se l'accepten. És el 23 d'octubre. Representats pel despatx de Fechenbach, uns setanta habitants del poblat aquesta vegada sí que es defensen.

A Can Rova no van lluitar i van acabar al carrer. Han après la lliçó, però no ho tindran fàcil. El jutge estima la petició dels propietaris: exigeixen 15.000 euros per tornar la finca “al seu estat original”. Els demandats es resisteixen a pagar. Presenten un recurs i esperen. Passen els mesos, canvia l'any i el termini s'esgota: si no hi dipositen aquesta quantitat, rebaixada en 3.000 euros, corren un gran risc. El jutge podria rebutjar el seu recurs i el desnonament quedaria vist per a sentència. Sense judici. Encara que sigui un mal moment (molts homes treballen durant l'hivern com a personal de manteniment o reformes; per a les dones és temporada baixa: hi ha menys cases per netejar i els hotels o restaurants on passen el motxo estan tancats), cada família posa uns 400 euros i es reuneix l'import de la garantia que sol·licita el jutjat. Van pagar fa una setmana.

Els treballadors van pagar fa just una setmana 12.000 per a poder seguir en el procediment judicial, encara que no és una època fàcil perquè la temporada alta no ha començat

Tres grups diferenciats

La política Guadalupe Nauda (Unides Podem), a l'oposició de l'Ajuntament d'Eivissa, i que des del desallotjament del juliol passat ha acompanyat els habitants de Can Rova, va explicar que ara el terreny es divideix en tres zones. La més baixa, l'ocupen els antics habitants de la finca privada del propietari-pirata (els que han contractat Fechenbach) i s'organitzen “com un veïnat”; una part intermèdia de persones que no volen participar en el procés legal iniciat pels primers; i un tercer grup, ubicat a la part superior del terreny. Alguns dels veïns del bancal de dalt sí que han contribuït a omplir la caixa de resistència per pagar els 12.000 euros de la caució.

La divisió descrita per la regidora Nauda és clara. Els habitants de la part baixa del terreny van col·locar casetes per separar la zona del medi, on, segons va assegurar la representant d'Unides Podem, “s'han instal·lat persones problemàtiques”. També van penjar de pals càmeres de vigilància per defensar-se. Volien controlar que no es fessin “trapicheos”. També van plantar un gàlib perquè no entressin més caravanes. Almenys, a la seva àrea.

David ha exercit com a portaveu de la part dels desallotjats que estan organitzats. Va detallar que la setmana passada van entregar a l'advocat –si escau, 800 euros– els diners de la garantia que exigia el jutjat. “La majoria han entregat 100 euros, o el que han pogut”, va afegir l'afectat. Per això mateix, el va sorprendre tant veure la llum amb un panorama tan descoratjador. “No som animals. I aquests diners que hem pagat els hem tret de la boca dels nostres fills”, radiografia, visiblement enfadat. Ha faltat molt poc perquè aquests diners s'hagin convertit en runes. Si no haguessin aconseguit paralitzar el desnonament ordenat pel contenciós administratiu, diu l'advocat Fechenbach, les màquines haurien començat a demolir l'assentament aquesta mateixa tarda.

Poc abans de dos quarts de vuit del migdia, els habitants de Can Rova 2 van rebre l'anhelada trucada del seu lletrat: “Se suspèn el desallotjament”. Tot seguit, més de quaranta persones que esperaven assegudes sobre les seves coses a l'ombra del basar que limita amb el terreny van esclatar de felicitat. Es van abraçar i van desfer la mudança cap a cap lloc on els havien empès. Ara, en teoria, podran plegar i, mentre pletegen, dormir a cobert. El nom del negoci del qual són veïns, aquesta vegada, ha estat profètic: el basar es diu Hipersuerte.